Nosaltres estem demanant des de gener informació agregada del padró. No noms, ni dades personals, ni cap privilegi. Simplement volem saber com està canviant la ciutat, on creix més, quines necessitats estan apareixent i com s’estan planificant els recursos. La resposta ha sigut que no poden preparar informes per a qui no forma part del govern.

Però ara resulta que sí que han detectat anomalies, domicilis amb un nombre desproporcionat de persones empadronades, possibles documents falsos i expedients traslladats a les forces de seguretat. Per tant, les preguntes són inevitables: des de quan ho sabien? Per què no es va actuar abans? Per què no es va informar? Qui assumirà la responsabilitat? I, sobretot, quant ens ha costat arribar tard?

Perquè arribar tard també costa diners. Costa hores de treball municipal, inspeccions, expedients, reforços i problemes de convivència. I costa encara més quan una família no troba plaça per als seus fills, quan un jove no pot pagar un lloguer, quan el centre de salut està saturat o quan els barris senten que cada vegada reben menys atenció.

La crítica és clara: este govern ha gestionat el creixement a colp de titular, sense una planificació seriosa i sense donar explicacions. Però nosaltres no ens quedem només en la denúncia. Proposem una altra manera de fer les coses: un padró revisat amb rigor, més transparència, dades públiques i agregades, controls reals contra el frau i la sobreocupació, i una planificació dels servicis basada en la població real.

També cal exigir a la Generalitat i a l’Estat els recursos sanitaris, educatius i socials que corresponen a una ciutat que ha crescut tant. Es tracta de garantir que les mateixes normes es complisquen per a tots, que ningú abuse del sistema i que ningú se’n quede fora, sempre que s’estiguen complint els requisits de manera rigorosa.

I hi ha una altra qüestió essencial: acollir bé també significa integrar bé. Borriana pot ser una ciutat oberta, però no una ciutat sense normes, sense identitat ni sense exigència. Qui arribe ha de trobar oportunitats, però també ha de conéixer i respectar la nostra convivència, la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions. Integrar-se és formar part de la comunitat, treballar, aportar i respectar. No és viure d’esquena al lloc que t’acull.

Volem una Borriana oberta, sí; però també ordenada, segura, exigent i orgullosa de lo que és. Una ciutat que ajude a qui ho necessita, però que no premie el frau. Una ciutat que aculla, però que també demane compromís.

El govern ha arribat tard. Ara toca saber qui donarà la cara i assumirà la responsabilitat. I, sobretot, toca decidir si volem continuar improvisant o començar, d’una vegada, a governar amb criteri.